Els aiguamolls de l’Empordà, el delta de l’Ebre, els muntanyans de Torredembarra, l’estany de Banyoles, el delta del Llobregat, els estanys d’alta muntanya als Pirineus… Tots ells, al tractar-se d’ecosistemes a cavall entre els medis terrestres i aquàtics comparteixen la denominació comuna de zones humides. Es tracta d’hàbitats molt rics en quant a biodiversitat, fràgils des d’una perspectiva ecològica i extremadament vulnerables a les constants pertorbacions d’origen humà. En aquest sentit, per cert, les polítiques hidròlògiques que ha anunciat el nou govern de l’estat fan patir.
