Ja sé, aquesta activitat no la he avisat amb anticipació; la veritat és que tenia els meus dubtes que la previsió fos tant encertada aquest cop. Ja portem unes quantes nevades a terres baixes aquest hivern i ni un floc a Barcelona. Però quan aquest matí he sortit de casa sota la pluja, m’he ficat al metro i he sortit a Sarrià sota la neu, he vist clar que aquest cop la cosa prometia. I ha estat excessiu i tot!
No sé per vosaltres, però per mi passejar per la neu és una activitat pròpia del Buscaciènca. A més, tal i com estan les previsions pel segle XXI (salvant les teories dels escèptics), la neu a la ciutat és una activitat exòtica. No m’he pogut estar. Després de dinar he decidit atansar-me a Vallvidrera per viure-la d’aprop i us asseguro que he quedat més que satisfet. Us adjunto unes quantes fotos per transmetre-us la meva emoció per l’esdeveniment. Cliqueu sobre les fotos per ampliar-les.
.
El clot a mitja tarda:
.
La plaça de Catalunya, 10 minuts després:
.
.
.
Arribada al baixador de Vallvidrera… amb el darrer tren del dia:
.
Camí del Rectoret:
.
.
.
.
.
.
.
La llarga i freda espera d’un tren que mai ha arribat (mireu com s’ha quedat el del banc):
.
.
.
.
Tornada cap a Sarrià, per evitar acabar com els de “Viven”:
.
.
M’ha sorprès la calma i l’humor mostrats per la gent que, com jo, ha anat a Vallvidrera a viure la neu de prop i s’ha trobat amb un col·lapse ferroviari de primer ordre. Afortunadament, no ens hem allunyat massa de la ciutat, encara que tot i així l’odissea de tornada ha estat llarga. Si aquests dies decidiu moure-us cap a la neu, aneu amb compte: estant a l’estació s’han desplomat uns quants arbres. Procureu també anar sempre acompanyats.
Octavi, muy buen reportaje, disfrutadlo….!!!!
Molt bones fotos q quedaran pel record meteorològic
Gràcies a tots dos!
Les coses que es poden fer amb una càmara poc professional…